NNTT I L'EDUCACIÓ ESPECIAL

La utilització de la informàtica en Educació Especial requereix adaptar els nostres ordinadors a tota una àmplia gamma de discapacitats. En primer lloc, i dintre del que podem denominar com maquinari (suport físic de l'ordinador) convé tenir en compte les modificacions que devem portar a terme en el nostre ordinador com són les adaptacions al teclat, commutadors i interruptors, digitalitzador de veu, emulador de teclat, teclat de conceptes, ratolí, emulador de ratolí, etc. La detallada informació que sobre aquest maquinari apareix en algunes pàgines de la xarxa, ens obliga a remetre'ns a elles, doncs la informació és molt completa. Així mateix, podem trobar un ampli repertori de tot aquest tipus d'aplicacions en Catàleg d'Ajudes Tècniques en Internet, que ha creat una eina de consulta destinada a persones amb discapacitat o professionals de la rehabilitació. Permet obtenir informació sobre les ajudes tècniques contingudes en el Catàleg del CEAPAT (Centre Estatal d'Autonomia Personal i Ajudes Tècniques).

Mereix fer una petita referència a un grup d'adaptacions de maquinari, entre el qual trobem a "Intellikeys", un teclat alternatiu amb làmines intercanviables per a diferents usos. La utilització d'aquests teclats especials necessita també un tipus determinat de programari com el "Overlay Maker", "Intellipics", "Clic it" i "Mathpad" de matemàtica. Altre programari que es pot utilitzar amb aquest tipus de teclat és el "Board Maker", que permet al professor dissenyar bases de dades per a crear símbols i material didàctic. Així mateix, es poden fer plantilles en llenguatge Braille para adequar-la a persones cegues. A més, permet la instal·lació d'interruptors i funciona amb qualsevol programari educatiu ja sigui comercial o especial perquè és un substitut del teclat convencional. Posseïx un cable de connexió i cinc làmines. A aquest teclat se li pot aplicar el Switch de Ablenet. Inc, un interruptor senzill que permet imitar els moviments d'un mouse amb pulsacions senzilles i dobles. La forma de maniobrar aquest dispositiu és totalment intuïtiva.

Els recursos informàtics, al seu torn, els anem a classificar tenint en compte a les discapacitats als quals van dirigits, com poden ser:

-Discapacitat motòrica

La utilització d'alguns d'aquests programes poden ser controlats pel scáner o pel ratolí; per a això els ordinadors conten amb uns commutadors que permeten als deficients motòrics utilitzar-lo com instrument educatiu insubstituïble tant per als aprenentatges escolars com per al joc. Es troba aquí, per tant, una primera diferenciació a l'hora d'utilitzar l'ordinador; una, determinada per la pròpia utilització d'aquest per a jocs i, altra segona, relacionada amb la naturalesa d'aquests programes, la principal característica dels quals és servir d'accés a l'ordinador. Ara bé, aquesta presumpta diferenciació no és tal si tenim en compte que en ambdós casos el que es persegueix és que la persona discapacitada, ja sigui nen o major, pugui utilitzar lliurement les noves tecnologies de la comunicació.

En el primer dels casos, alguns programes per a jocs permeten als nens amb deficiències motóòriques sentir-se subjectes actius; per exemple, Els Jocs oferixen la possibilitat de jugar a una sèrie de jocs tan tradicionals com els vaixells, els puzles, els menjaperes o les quatre en ratlla.

Quant als diferents programes que podem utilitzar són molts, pel que aquí ens anem a limitar a esmentar algun d'ells com: Plaphoons, Kanghooru, Teclat sil·làbic, Passa pàgines per a llegir llibres o ser llegits pel programa, AccessDos, Viavoice, Comunicador morse, Irdata, SIGUI. Com maquinari es pot utilitzar el teclat de conceptes, digitalitzador de veu, emulador de teclat, adaptacions al teclat, sintetitzador de veu, etc.

-Discapacitat auditiva

Els discapacitats auditius també s'han vist beneficiats per l'aparició d'una sèrie de programes que els permeten tenir accés a través de l'ordinador a una sèrie d'activitats encaminades a poder comunicar-se amb els altres. Els principals programes que podem utilitzar i que són més accessibles són: Globus, Soft: Lectura labial, Ear, ensenyament de l'articulació, Hard: Visualitzador fonètic Speechviewer III . Com maquinari: digitalitzador de veu, lector òptic de targetes, teclat de conceptes, sintetitzador de veu i pantalla tàctil.

La Fundació Sense Barreres de Comunicació, ens presenta el Pequeabecedari. Es tracta d'un programari educatiu destinat als nens més petits, amb edats compreses entre els 3 i els 6 anys, la fi dels quals és reforçar l'adquisició d'un primer vocabulari; "cada paraula conta amb el suport visual d'animacions i traducció a llengua de signes i lectura labial". Està concebut per a introduir als més petits en el món de les paraules, al mateix temps que és una ajuda per a iniciar-los en la informàtica.

-Discapacitat visual

Són molts els programes que en els últims anys han anat apareixent en el mercat dirigits a les persones amb discapacitat visual, gràcies sobretot, a l'aportació d'organismes com l'ONCE que ha permès que moltes d'aquestes persones tinguin una qualitat de vida pròxima o igual als vidents. L'arribada de les noves tecnologies ha permès que aquestes persones desenvolupin treballs amb ordinadors com ho faria qualsevol. Alguns dels programes que es poden utilitzar per a ajudar a les persones amb discapacitat visual són: Lectura de llibres per a invidents, Soft: Zoomtext, JhText, Home Page Reader 3.0, Home Page Reader 3.0, Open Book: Ruby Edition 4.0, JAWS per a Windows 3.7. Com maquinari: adaptacions al teclat, teclat de conceptes; teclat, línia i impressora Braille; i sintetitzador de veu. La Universitat d'Alacant oferix un ampli ventall de pàgines, la majoria en anglès, en la qual s'oferixen tot tipus de dispositius per a invidents (DeCtalk, BraillePad, ErgoBraille, Spirit), programari, lectors i amplificadors de pantalla (Magnum, Provision32), etc.

-Discapacitat psíquica

Els discapacitats psíquics són potser els quals de moment conten amb menys possibilitats en el món de la utilització dels mitjans informàtics, encara que són ja molts els programes que els estan ajudant a entrar en ell. El maquinari utilitzat per a treballar amb alumnes que presenten aquest tipus de discapacitat està molt relacionat amb: adaptacions del teclat, interruptors, control ambiental, digitalitzador de veu, interface de commutadors, lector òptic de targetes, teclat de conceptes, sintetitzador de veu, pantalla tàctil i reconeixement de veu.

-Sobredotació intel·lectual

La situació actual de la sobredotació intel·lectual és analitzada amb detall en algunes pàgines de la xarxa. No obstant això, no en totes elles se'ns oferixen recursos amb els quals poder treballar amb aquests nens en l'aula. Una de les pàgines que millor tracten aquest tema i que més recursos ens oferix és en Espai de Recursos per a la superdotació, creada per l'Associació Aragonesa de Psicopedagogia. En ella s'oferixen des de jocs per als més petits a treballs de tot tipus relacionats amb la Matemàtica, la Filosofia, la Medicina etc.

La informació per a crear aquesta entrada l'hem obtés de:

http://ntic.educacion.es/w3//recursos2/atencion_diversidad/01_03_01.htm

NOVES TECNOLOGIES

CENT

El CENT és una unitat organitzativa de la Universitat Jaume I de Castelló que treballa per millorar la qualitat de l'educació mitjançant l'ús de les noves tecnologies.

Serveis

El CENT ens pot ajudar a integrar d'una manera efectiva les noves tecnologies en tota mena de processos d'ensenyament/aprenentatge.

Formació

A més dels cursos sobre Aula Virtual que el CENT imparteix per encàrrec de l'USE, organitzen també moltes altres activitats de formació sobre temes més específics, avançats o innovadors. I estan oberts a atendre tots els nostres suggeriments o peticions de formació sobre qualsevol tema de noves tecnologies i educació que considerem que puga ser interessant.

Generalment intenten concentrar les activitats de formació en els períodes d'exàmens de l'UJI, que és quan el professorat té més disponibilitat horària. Però també poden realitzar-ne en altres moments del curs acadèmic. Les convocatòries es publiquen puntualment en la secció de formació de la web oficial, per RSS i per correu electrònic.

Assessorament

A banda de les activitats de formació en grup, ens ofereixen també assessorament personalitzat conforme a les nostres necessitats, interessos, projectes, etc.

Tecnologies experimentals

Des de l'any 2000, el CENT facilita al professorat l'accés a tecnologies i equipament experimentals, amb el propòsit d'avaluar-ne l'ús. En molts casos, com a conseqüència d'aquest període d'avaluació supervisat pel CENT, aquests recursos s'han anat incorporant progressivament a les aules i a altres contextos educatius, físics o virtuals: p. ex. el videoprojector, la videoconferència, els dispositius i programari multimèdia (com ara càmeres de vídeo i programari de creació de continguts), els entorns virtual d'ensenyament/aprenentatge com ara l'Aula Virtual, etc.

Aquesta informació l'hem trobat a la pàgina web http://cent.uji.es/pub/

EL BLOG

Què és un blog d'aula?

-Un blog en el qual es publiquen activitats educatives interactives.

-Un blog en el qual els estudiants escriuen sobre temes del seu interès.

-Una manera d'expressar la creativitat amb mitjans nous.

-Una forma de comunicar-se i fer amics.

-Un mitjà d'adquirir coneixement en grup.

-Una forma de conèixer la nova societat de la informació.

Alguns conceptes de Blog:

-És un lloc web periòdicament actualitzat, per a posar notícies en el qual s'ordenen cronològicament per més recent.

-És un espai personal d'escriptura en Internet en el qual l'autor publica articles o notícies ( post) en les quals es pot incloure textos, imatges, vídeos i enllaços.

-Són llocs als quals accedim per a veure les novetats que es produeixen en un determinat àmbit de coneixement (sobretot si ens sindiquem a ells).

-Avantatges de l'ocupació de blog en educació:

-L'alumnat es converteix en protagonista de l'aprenentatge.

-Fomenta la interactivitat.

-Facilita la utilització i l'edició.

-Possibilita la moderació de comentaris.

-Categoritza els continguts i possibilita incloure enllaços.

Podem aprofitar els blogs (edublogs, tractant-se de l'àmbit docent) des de diferents situacions d'ensenyament-aprenentatge, entre les quals se citen les següents:

a)Blog d'aula, matèria o assignatura:

És potser el més utilitzat en l'àmbit educatiu. De vegades no passa de ser la pàgina personal del professorat, però també pot ser un complement a les classes presencials, amb informació addicional i propostes d'activitats complementàries, a desenvolupar utilitzant els recursos que ofereixen els blogs: escriptura hipertextual, suport multimèdia, comentaris, proposició d'enllaços relacionats,…, etc. Amb això es pot ampliar el context presencial de l'aula, i servir perquè els estudiants treballen en casa, en la biblioteca, telecentre, etc.

b) Blog personal de l'alumnat:

A manera de diari individual, sobre els seus interessos i inquietuds, aficions, activitats, …, etc. De lliure elecció pels alumnes, cuidant les actituds de respecte i citant els recursos utilitzats. I també participar en els bitàcoles de companys/as, comentant els seus articles i fent aportacions, propostes, etc.

c) Taller creatiu multimèdia.

Individual o col·lectiu, sobre arguments suggerits o lliures, amb la possibilitat d'incloure tot tipus de referències, en forma de textos (taller literari), àudio (ràdio, audicions), vídeo (TV), o d'enllaços a altres llocs. Admet qualsevol tema: realitat, ficció, contes, reportatges, …, i l'ocupació de múltiples formats multimèdia.

d) Gestió de projectes de grup.

Com bitàcola col·lectiva, ja sigui per a professorat, alumnat, o treballs de col·laboració entre ambdós, on el professor o professors de diferents matèries o centres assessorin al grup en la realització de treballs d'investigació. Aquí el blog es revela com un excel·lent diari de treball, que guarda el rastre del procés i evolució del projecte, i una vegada més, transcendeix l'espai ordinari de l'aula.

e) Publicació electrònica multimèdia.

Periòdic escolar, revista digital, monografies sobre diversos temes,.., etc. Aquí aprofitaríem la potència de les bitàcoles quant a gestió d'arxius multimèdia, propis o referenciats des de magatzems de continguts (Flickr, Odeo, Youtube…). Ja hem destacat la facilitat d'administració que tenen les eines de creació de blogs, que permeten aconseguir grans resultats amb només saber escriure en un editor de text. AL potencial multimèdia se li uneixen les possibilitats de participació, que enriqueixen el contingut amb aportacions i comentaris d'altres usuaris/as; la sindicació mitjançant RSS, la utilització dels podcasts, etc.

f) Guia de navegació.

On es comenten llocs d'interès, notícies i aportacions en forma de crítica o comentari dels mateixos. És la metàfora del quadern de bitàcola o quadern de viatges: un espai on s'anoten les incidències i detalls de la navegació; en aquest cas comentats pels propis navegants, que aconsellen, proposen i presenten als seus companys les webs que han visitat i la seva opinió personal.

Per tal que observeu com és l'utilització d'un blog dintre d'una classe d'infantil. deixe aquest vídeo:

Ací teniu dos un enllaç a un blog per si us agradaria saber més informació sobre aquest tema:

http://aulaticprimaria.blogspot.com/

A més, hem trobat informació complementària per a crear aquesta entrada de la següent direcció:

http://blog.educastur.es/blogs-y-educacion/uso-de-los-blogs-en-el-aula/

LES WEBQUEST

Definició:

Una de les activitats més corrents efectuades pels alumnes en Internet és la recerca d'informació, sovint amb ajuda dels motors de recerca com Google, Alta Vista o Yahoo. No obstant això, aquestes investigacions són activitats difícils que prenen molt temps i que poden resultar frustrants si els objectius no són reflectits clarament i explicats al principi. 

WebQuests són activitats estructurades i guiades que eviten aquests obstacles proporcionant als alumnes una tasca ben definida, així com els recursos i les consignes que els permeten realitzar-les. 

En lloc de perdre hores a la recerca de la informació, els alumnes s'apropien, interpreten i exploten les informacions específiques que el professor els assigna. 

Investigar en la Web és senzill i de simple aplicació, ja que és fàcil de realitzar i permet que tant novençans com experts en Internet participin. Investigant en la web s'incorpora als estudiants en tasques efectives, estimula a la col·laboració i discussió, i és de fàcil integració en el currículum escolar. El professor ha de suggerir un tema d'exploració i apuntar a alguns llocs de la Web on l'alumne ira a buscar la informació que necessita. A mesura que els docents van familiaritzant-se amb la web i els mecanismes de recerca, i aprenen a desenvolupar estratègies d'optimització del seu saber a través de la comunicació, recerca i processament d'informació, passen a proposar els temes i els alumnes van a buscar solament les solucions. En l'últim estat de total autonomia, els estudiants poden proposar temes d'interès al professor que passa a triar entre ells que sigui més convenient per l’aprenentatge personal i del grup.

 La de les WebQuest, una estratègia didàctica en la qual els alumnes (des de meitat de primària fins a universitat) són els quals realment construeixen el coneixement que després van a aprendre. Se'ls organitza en grups, se'ls assignen rols i han d'elaborar un producte que va des d'una presentació, o un document, fins a una escenificació teatral o un guió radiofònic, etc., representant el més ajustat possible les diferents postures dels rols. És un disseny molt prometedor. 

Això és no solament una nova manera perquè els professors ensenyin també és una nova manera perquè els alumnes aprenguin. 

Origen

La idea de WebQuest va ser desenvolupada en 1995, en la Universitat Estatal de San Diego. Des de llavors s'ha constituït en una de les tècniques principals d'ús i integració d'Internet en l'escola. 

D'acord amb els seus desenvolupadors, Bernie Dodge i Tom March , un eixi WebQuest és una activitat orientada a la investigació en la qual la major part de la informació que s'ha d'usar està en la Web. És un model que pretén rendibilitzar el temps dels estudiants, centrar-se en l'ús de la informació més que en la seva recerca i reforçar els processos intel·lectuals en nivells d’anàlisi, síntesi i avaluació.

Segons els autors hi ha diverses formes de practicar ,de forma efectiva, l'aprenentatge cooperatiu; una d'elles és l'ús d'Internet i WebQuest. WebQuest usa el món real, i tasques autèntiques per a motivar als alumnes; la seva estructura és constructivista i per tant força als alumnes a transformar la informació i entendre-la; les seves estratègies d'aprenentatge cooperatiu ajuden als estudiants a desenvolupar habilitats i a contribuir al producte final del grup. 

WebQuests ofereixen un model ideal per als docents que busquen la manera d'integrar Internet en l'aula. Cada WebQuest té una tasca clara o un problema específic amb una gran quantitat d'enllaços que es relacionen amb un tòpic o amb el contingut de l'àrea d’estudi d’un curs determinat.

Tom March i Bernie Dodge han creat un lloc informatiu que s'ocupa de l'ús de WebQuests per donar suport al procés d'aprenentatge, i també han dissenyat uns excel·lents exemples. The WebQuest Page. 

Compte amb més de 20.000 pàgines en Internet, amb propostes d'educadors de molts països del món (Estats Units, Canadà, Islàndia, Austràlia, Anglaterra, França, Portugal, Brasil, Holanda, entre altres).

Tipus

Hi ha WebQuest de dos tipus: 

-        WebQuests a curt termini: 

La meta educacional d'un WebQuest a curt termini és l'adquisició i integració del coneixement d'un determinat contingut d'una o diverses matèries i es dissenya per a ser acabat d'un a tres períodes de classe.

-        WebQuests a llarg termini:

Es dissenya per a realitzar-lo en una setmana o un mes de classe. Implica major nombre de tasques, més profundes i elaborades; solen culminar amb la realització d'una presentació amb una eina informàtica de presentació (Powert Point, pàgina web,..). 

Una nova modalitat inspirada en el concepte de les WebQuests creat per Bernie Dodgesóm, les MiniQuest:

Consisteixen en una versió de les WebQuests que es redueix a solo tres passos: Escenari, Tasca i Producte. Poden ser construïdes per docents experimentats en l'ús d'Internet en 3 o 4 hores i els estudiants les realitzen completament en el transcurs d'una classe de 50 minuts. Poden ser utilitzades per docents que no conten de bon tros temps o que tot just s'inicien en la creació i aplicació de les WebQuests. Són un punt d'inici lògic per als professors que conten amb diferents nivells d'habilitat per a crear ambients d'aprenentatge en línia. Els docents nous en el món de l'Internet trobaran en les MiniQuests un model intuïtiu, realizable i que per tant els ajudarà a donar els seus primers passos en la construcció d'Activitats d'Aprenentatge Basades en la Xarxa.

Aquesta informació l'hem triat de la pàgina web http://www.aula21.net/.